El vídeo de la Diana m'ha agradat molt perquè es veu una persona que realemnt creu en el que fa i ho ha aplicat treient resultats molt poitius. El que més m'ha impactat és el que diu que per aprendre els estudiants s'han d'equivocar i que la obsessió per obtenir sempre una resposta adequada potser no és tan encertada com creiem. M'impacta perque veig que és el que molts professors esperem dels alumnes, que ho facin tot bé, però realment la millor manera d'aprendre és equivocar-se. per euqivocar-se hem de deixar que prenguin de tant en tant la iniciativa en el procés d'Ensenyament-Aprenentatge seguint una petita guia nostra però sense masses intervencions, només així aprendran amb l'experiència.
Recentment he tingut ocasió de comprovar que alumnes que s'havien equivocat en un examen , a partir de la correcció a classe s'han esforçat d'una manera diferent en aprendre les coses en el dia a diacasos diferents. , intentant més entendre-les que memoritzar-les per poder aplicar-les a casos diferents . No serveix sovint estudiar mil conceptes sino entendre el que es vol dir. En aquest sentit sempre els insisteixo als meus alumnes que no memoritzin tot , que es millor entendre-ho perque així mai se'ls oblidarà, inclús en una matèria aparentment molt memorística com pot sembla ranatomia hi ha moltes coses que s'han d'entendre i compartir amb companys per entendre-les millor i aprendre-les. També m'he treobat a classe que quan fan activitast en grups de 3 o 4 alumnes aprenen molt més que quan fan tasques individuals, a banda es crea un ambient de positivitat quan un que no entení quelcom passa a entendre-ho per un company que li explica.
També m'ha agradat molt la última frase de que els professors ho sabem fer millor i que és hora de posar-ho en pràctica.
Respecte a les lectures estic totalment d'acord en que una persona pot tenr una feina i aparectar felicitat quan en el fons no sap prendre una actitut davant la vida que el faci sentir segur amb ell mateix i capaç de superar els reptes que calguin. Aquesta societat de després de la crisi de vegades premia tant el fet de tenir una manera de guanyar-se la vida que sembla que hagim perdut els ideals que teníem fa 30 anys quan érem joves i ens volíem menjar el món, treballar a diferents llocs, coneixer llocs nous, viatgar i aprendre en cada etapa de la vida, sempre creixent i sempre aprnent. Hem d'imtetar no educar persones conformistes , sino persones ambicioses amb la autosatisfacció i el creixement personal.