Pel que fa a l'article sobre la necessitat d'una educació integral, crec que és bastant obvi que una persona competent, en el nostre cas professionalment, és una persona capaç en totes les seves dimensions (personal, social, cognitiva, emocional, etc.) Evidenement que hem de formar professionals capacitats en els aspectes més tècnics i específics del cicle que estan cursant, però aquests no els serviran de res si no van acompanyats d'aspectes actitudinals. I si pensem en com està el món laboral, crec que el valor afegit que pot aportar un professional respecte als altres és la vessant actitudinal (iniciativa, responsabilitat, resolució de problemes, etc.). És més, l'aplicació dels coneixements i capacitats tècnics i específics dels professionals són o poden ser substituits per màquines. Els actitudinals, de moment, no.
Estic totalment d'acord amb el que planteges, Sara. Llegint el que es planteja a la pàgina de l'xtec sobre treball cooperatiu m'ha fet pensar sobre la relació directa que existeix entre aquesta metodologia i el món professional en el qual es trobaran els nostres alumnes en 1-2 anys. A qualsevol empresa és esencial saber treballar amb els altres , respectar les seves opinions però defensar també les nostres, arribant a acords. Les destreses socials són fonamentals al món laboral i, en molts casos, no venen de sèrie.
100% d'acord amb els teus comentaris, em sembla essencial aquesta formació integral. De fet, com a docents (si més no, la majoria que conec) mesurem més els nostres èxits en funció de les millores d'actitud dels nostres alumnes i la seva maduració personal que no pas les notes mitjanes.